La decepció d’Andreu Caballero

L’amic Andreu Caballero patí el passat dissabte un enamorament fugaç. Tal com ell mateix relata, jo el vaig animar a donar la passa de cercar la seva “estimada” perquè poc podia pensar aleshores que es tractàs d’una agent de l’autoritat en missió secreta. Cert és que l’al·lot ben plantat que l’acompanyava hauria pogut fer desistir a un pretendent poruc, però ni n’Andreu Caballero és un home poruc, ni la insistència de la dama en fotografiar-lo descaradament podien fer pensar que la presència de la seva parella pogués frustrar un romàntic encontre. Sobretot si tenim en compte que, tal com jo mateix vaig poder constatar, l’agradós al·lot que l’acompanyava pareixia estar més pendent de jo que d’ella i, per tant, vaig pensar que podria entretenir-lo mentre n’Andreu li demostrava a ella la predisposició a l’encontre amorós. Quan jo me retirava de la platja de Sa Marjal i anava, per exemple, al cotxe a cercar els “Ducados” que havia comprat per en Garreta, l’al·lot plantós abandonava també la platja darrera jo sense perdre’m de vista ni un moment. Be això tampoc és cert, perquè vaig voler verificar si l’objecte del seu desig era la meva persona i me vaig amagar un poc darrera una pared tot comprovant com ell, excitat i inquiet, escodrinyava els voltants fins que només el meu reapareixent el va tranquil·litzar. Us he de dir que la meva opció és l’heterosexualitat i, a més, em trob feliçment casat, però he de reconèixer que la idea de pensar que encara podia despertar l’interès d’un al·lot tan ben plantat com aquell em va fer sentir seductor. Una sensació nova per a mi, però agradable.

Amb tots aquests precedents, és clar que vaig haver d’animar n’Andreu Caballero a anar a la recerca de la seva estimada puix, a més, havíem vist com partia en cotxe cap una direcció sense sortida i això només podia significar o que l’al·lota vivia per la zona (una dada prou interessant ateses les nobles i serioses intencions d’Andreu Caballero) o, per altra banda, que l’esmentada hagués decidit esperar l’objectiu a una zona tranquil·la a vorera de mar i sota els pins mediterranis per, allà, tenir un encontre privat destinat a segellar definitivament les contínues mirades prèvies a la platja de Sa Marjal.

Quin ensurt més gran en saber que ni ella s’insinuava a n’Andreu ni ell s’interessava per mi !!! Resulta que era una parella de la Guàrdia Civil que anava d’incògnit a vigilar el II Festival de la cançó – Sa Marjal 2008. Supòs que hi devien ésser per defensar-nos als assistents d’un eventual atac per part de l’ultra dreta espanyola defensora dels privilegis colonials dels “corpinyaires”. O a algú se li acut un altre motiu pel qual les forces de seguretat puguin assistir a un acte com aquest ?

Amb tot, qui podia anar a pensar que dues persones que passaven tan desapercebudes, poguessin ésser agents secrets de la Guàrdia Civil ? Ja és clar que la seva feina deu ésser,precisament, el que no se’ls descobreixi i, per això, n’Andreu i jo patirem les seves arts d’agents secrets, tot pensant que ens estaven festejant. Quins passerells que estam fets !!!