Josep de Luis
Blog personal d’en Josep de Luis
Darrers Comentaris
- anònim: Es teu Barça fa catalanisme pur i dur; es a dir, que de (...)
- garreta: Ni a partir de les 8 del matí s'hauria de deixar anar (...)
- anònim: Jo em vaig enamorar d'un guàrdia civil (que parlava en (...)
- Un ropit autèntic: Veig que el festival de Sa Cançó es comença a perfilar com (...)
- cunyaooooooo!!!!!: aiii!!! cunyat, tant anar a maricotecas passa factura i (...)
L’aplicació de les Lleis
Quin criteri seguir ?
escrit per Josep de Luis el dilluns, 1 d'octubre de 2007 a les 4:34h
Agrairia si algú em pogués posar un poc de llum. No sé exactament quin criteri he de seguir en la meva activitat professional a l’hora d’aplicar, o no, una determinada llei.
Darrerament he vist que, segons alguns mitjans de comunicació, cal una estricta aplicació, cada dia i a tots els llocs, de la Llei (estatal) 2/1983, de 23 de desembre, sobre insígnies, banderes i distintius, que imposa obligacions. Des de la mateixa posició es defensa que no s’ha d’aplicar la Llei del Parlament de les Illes 11/2001, de 15 de juny, sobre comerç, que regula drets lingüístics. El més peculiar de tot, però, és que això ha de ser així en nom de la “Libertad”. És a dir, la “Libertad” imposa obligacions i prohibeix drets. Curiós concepte de llibertat !
Un tractament específic mereix, segons aquests personatges, la Llei (estatal) 22/1988, de 28 de juliol, sobre costes. L’aplicació d’aquesta llei dependrà, en essència, del cas concret i les persones que s’hi puguin veure implicades. Si un grup d’entitats volen organitzar un festival de cançó a una platja de, posem per cas, el terme municipal de Son Servera, sí que s’aplica i es requereix autorització per poder dur a terme l’activitat. Però, per contra, en cas de que un tipus poderós de per devers Madrid vulgui gaudir privativament d’una porció de la costa també, posem per cas, al terme municipal de Son Servera, aleshores no s’ha d’aplicar la llei que li impediria. També, és clar, per defensar la “Libertad”, aquesta vegada amb el plus de “sin ira”.
Com veis, estic un poc confús i necessitaria que algú m’indicàs el criteri a seguir, per no fer el ridícul en seu judicial més enllà del que ja el faig normalment.

RSS 2.0



Respondre a aquest article