Andreu Caballero
Coses que passen
Sindicació
Darrers Comentaris
- anònim gonella: 1. - Perdona´t estàs, com segur q jo ho estirè ara, per (...)
- andreucaballero: 1. Perdona que no t'hagi contestat abans, però (...)
- anònim: Encara amb aquestes i espera que hi ha molta gent que (...)
- andreucaballero: Encara amb aquestes? Cap problema! Que xerri com es (...)
- anònim: I que tal si deim que xerri en mallorquí coloquial? (...)
A mi també
escrit per Andreu Caballero el dimecres, 18 d'octubre de 2006 a les 5:39h
Ahir horabaixa vaig entrar a Quart Creixent. No cercava res en concret. M’agrada rebostejar els prestatges, confiant que toparé amb un títol, un(a) autor(a), una portada, una edició, alguna cosa que em cridi l’atenció... No cal que sigui una novetat. Segurament quan tengui ocasió de llegir-lo ja haurà perdut aquest encant. Així que m’estim més cercar algun exemplar que sigui capaç d’aguantar el pas del temps.
Ahir horabaixa vaig entrar a Quart Creixent. Al mostrador una dona pagava una comanda. Devora la porta, una nina (d’uns vuit anyets diria jo, però no em faceu massa cas) acompanyada d’un home (molt probablement el seu pare). En el moment que jo entrava, el pare li deia a la nina, amb un to molt correcte i considerat: “Ens hauríem d’anar”. “Per què?”, preguntà la filla. “No voldràs que ens passem tot l’horabaixa mirant llibres?” digué son pare, condescendent. “Idò, a mi, m’agrada”, li enflocà la nina.
Poc després sortiren al carrer l’home, la nina i també la senyora del mostrador (no sabria dir-vos si anaven plegats). Jo tampoc no vaig poder quedar-me gaire temps. Ahir tenia una micona de pressa.
‘In fine’ del (meu) comentari d’amunt sobra una essa: «I és que els tòpics són a la realitat EL que les dones a Hilari de Cara, “rius amunt“.»
Theuth
19.10.2006 | Respondre
RSS 2.0
Curiós. Els dinosaures seixantavuitards ─perdó pel galicisme!─ ens diuen per terra, mar i aire que amb tant d’Internet i Shin-Shan televisiu que es perd l’hàbit de la lectura en les noves generacions. I aquí la teva introspecció inductiva que ens en dóna un exemple inversament proporcional. I és que els tòpics són a la realitat els que les dones a Hilari de Cara, “rius amunt“.